El “Nou del Romànic” al MNAC ja és una realitat

30 juny

L’exposició permanent d’Art Romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha obert finalment les seves portes després de set mesos de remodelació, presentant un canvi museogràfic que no es produïa des de 1995.

Gràcies a la millora de les instal·lacions, les obres han guanyat en il·luminació i contrast respecte el seu suport. A més, s’ha invertit en nous sistemes de conservació preventiva i eficiència energètica, a través de la incorporació de focus halògens d’alt rendiment, detectors de presència i tecnologia LED.

S’ha sotmès a revisió el discurs museogràfic, explicat a través de la disposició de les obres i del material documental que les complementava. Ara, ha estat restablert, d’acord amb les aportacions realitzades per part d’investigadors del museu i del món acadèmic. Part dels resultats s’han materialitzat en la incorporació d’informació, textual i gràfica, que explica la història de la col·lecció o la tècnica dels arrencaments de pintura mural (coneguda com a strappo).

A l’hora de distribuir les obres s’ha parat molta atenció als eixos visuals que guien l’espectador d’una sala a una altra;  per això s’ha optat per la disposició d’obres rellevants als punts clau, com la Lapidació de Sant Esteve (imatge inferior), que presideix la gran sala de les pintures murals de Sant Joan de Boí.

La remodelació no ha afectat els elements arquitectònics, ara bé, els canvis són notables a la resta d’àmbits:

Pel que fa la pintura mural, ha estat beneficiada pels canvis a la il·luminació, mostrant detalls que abans eren imperceptibles i dotant de més volum a les figures; així com pel color dels murs de suport que, enfosquits, contribueixen a que les pintures guanyin en presència.

Una de les grans intervencions ha estat el fet de completar les llacunes –fragments  de pintura mural que no s’han conservat– amb tonalitats neutres i materials que imiten el morter original, sense desviar l’atenció de la superfície pintada. A més, s’ha corregit la col·locació d’alguns fragments pictòrics, d’acord a estudis fets a priori.

La pintura sobre taula es presenta més elevada, adequant-se al punt de vista del visitant, el qual podrà gaudir de més aprop de detalls iconogràfics o tècnics, com la policromia o l’estucat.

Dins la sala destinada a l’escultura monumental, s’ha optat per l’alleugeriment, a favor de la circulació de l’espectador, el qual pot contemplar cada angle de tots els capitells. Una altra novetat ha estat la incorporació de dues bases d’un baldaquí del Monestir de Ripoll, que, si parem atenció al cap de lleó que es troba a una d’elles, ens resultarà familiar, doncs podria tractar-se del mateix que trobem a la Portada de Ripoll. Per a aquells qui no tinguin present aquesta gran portada, a la mateixa sala de l’escultura monumental, s’ha incorporat una pantalla que reprodueix al detall aquesta obra monumental, amb la possibilitat de contemplar-la en tres dimensions.

L’escultura en fusta ha resultat una de les més beneficiades, gràcies a la fusió amb l’arquitectura i la pintura.

Es tracta, per exemple, de la introducció de les talles de Davallament de Santa Maria de Taüll dins les pintures murals de Sant Pere de Sorpe, el que esdevindrà un dels nous emblemes de la col·lecció de Romànic del museu (dreta).

Les talles de les marededéus també són plenament apreciables, doncs han estat extretes de les vitrines; així com les imatges dels Cristos, entre els quals hi ha més espai.

A l’última sala, però no menys important, es troben les obres d’orfebreria, envoltades d’un marc pictòric excepcional: les pintures de Sigena (inferior)Dins unes noves vitrines molt ben il·luminades, ens recorden que no deixen de ser un tresor.

Malgrat la reducció d’un 30% del volum de la col·lecció exposada, s’ha apostat per potenciar la qualitat de les peces. És més, l’exposició permanent ha incorporat un conjunt de teixits coptes.

Aquest projecte no hagués estat possible sense la inversió de 900.000 euros aportada íntegrament per la Fundació Mapfre; la mateixa institució que va fer possible l’exposició temporal “El Esplendor del Románico. Obras maestras del Museu Nacional d’Art de Catalunya”, que tingué lloc a Madrid, des del febrer fins al maig d’aquest any.

L’article mereix ser dedicat a tot el personal del Departament d’Art Romànic del MNAC, com a mostra d’agraïment.

Carla del Valle.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s